Des d’eVins hem detectat que, tot i la important feina de difusió que s’està fent per a explicar el nou Registre Vitivinícola de Catalunya (e-RVC), encara hi ha cellers que tenen molts dubtes sobre el nou funcionament.

És per això que hem fet aquesta entrevista, a la cap del Servei d’Ordenació Agrícola, l’Anna Goutan Roura, i la Isabel Sastre Martin, del Servei d’Ordenació Agrícola, per conèixer en detall com s’ha pogut materialitzar aquest projecte de sector tan complex i tenint en compte a totes les baules de la cadena.

Amb elles hem pogut parlar del projecte, d’una banda, des de la visió del Departament i d’una altra des de la mirada dels subscriptors i clients d’eVins, que m’han fet arribar les seves consultes.

Aquest projecte s’inicia a finals de l’any 2020 arran de les diverses necessitats expressades per les diferents persones implicades en la cadena.

Anna: Cal fer un incís en aquest punt, ja que el projecte es comença molt abans, uns 2 anys abans, més o menys. En aquest procés, i tenint en compte que és un projecte de sector, va ser necessari implicar a moltes persones per definir els funcionals, definir la licitació, fer l’adjudicació i finalment donar el tret de sortida al projecte, a finals de l’any 2020.

La seva execució s’ha realitzat per etapes: sol·licitud de noves plantacions, incorporació de tramitacions, verema i trameses.

Anna: Efectivament, són diverses les fases d’aquest projecte i amb la verema 2023 no el donem per tancat.

Ja estem prenent nota de noves idees per posar en marxa com més aviat millor. Un dels avantatges principals d’aquest nou eRVC és que podem continuar incorporant millores, perquè a diferència de l’antic RVC, que ja havia quedat obsolet tecnològicament, aquesta nova eina ens permet evolucionar de manera fàcil tenint en compte les noves necessitats que puguin sorgir.

Actualment, la fita més important és la verema 2023. Com afronteu aquesta recta final?

Anna: Fa molts mesos que ens preparem per a aquest moment i afrontem aquesta recta final amb moltes ganes i amb la convicció d’haver treballat en la direcció correcta per arribar a aquesta verema amb molta seguretat.

Quines són les vostres expectatives?

Anna: Hem dissenyat un pla de formació per arribar amb les màximes garanties a la verema d’enguany. En total es realitzaran 4 sessions formatives amb l’objectiu de resoldre tots els dubtes que puguin existir: una de web services, una de cellers, una de DOs i una d’oficines territorials.

Una setmana abans de la verema, els cellers rebran un correu on s’explicarà què han de fer si tenen incidències. També s’ha definit un calendari de vacances esglaonat, de manera que sempre quedin dues persones de cada equip més els informàtics de T-systems, amb la capacitat suficient per prendre decisions i resoldre els problemes que puguin sorgir.

Heu tingut feedback dels cellers? Veuen aquest canvi amb bons ulls?

Anna: Ara per ara el feedback és molt positiu i hem rebut diverses felicitacions sobretot per la forma amb la qual hem enfocat el projecte, la manera com hem fet l’extracció de funcionals per fer l’eina el més útil possible*.*

Hi ha cellers que s’hagin sentit exclosos del projecte?

Anna: Em sorprèn aquesta pregunta, perquè en general, els inputs han estat molt positius.

En tot moment s’ha tingut en compte a totes les baules de la cadena i en cap cas s’ha pres cap decisió sense consultar als actors implicats. De totes maneres, si coneixes cap persona que no estigui a gust o que no estigui d’acord amb el que hem fet, si us plau fes-me arribar aquesta informació per a poder-ho corregir.

Fins ara hem pogut veure el projecte des de la perspectiva del Departament. Ara m’agradaria traslladar-vos les consultes que hem rebut dels subscriptors i clients d’eVins. Gràcies a les 3 formacions a les quals he assistit, he pogut resoldre moltes de les preguntes rebudes. Ara us traslladaré aquella selecció de qüestions per a les quals no tinc una resposta.

Què s’ha de fer amb les pesades incidentals?

Isabel: Les pesades incidentals es podran eliminar tant des de l’aplicació web com des del web service per després tornar-les a crear. S’ha de tenir en compte que, si eliminem una pesada i posteriorment la tornem a crear, pot donar-se el cas que ja no tinguem saldo perquè en aquest temps s’ha pogut registrar una altra pesada per aquella parcel·la, fent que el saldo quedi excedit.

El que és recomanable és modificar aquesta pesada des de l’aplicació web, per indicar els quilos que no superen el saldo i la resta marcar-los com a vi de taula.

Quina implicació tenen les subzones en les pesades i les trameses?

Isabel: Per aquesta verema no hi ha cap mena d’implicació. És quelcom que s’ha tingut en compte per dissenyar l’aplicació, però que no s’aplicarà en aquesta campanya.

Aquest requisit ha estat expressat per algunes DOs (com per exemple DO Penedès) i que té com a objectiu, no només limitar el nombre de quilos per subzones, sinó limitar també el nombre de litres embotellats.

Entenc doncs que no cal preocupar-se d’això fins a l’any que ve?

Anna: L’any que ve tampoc caldrà preocupar-se’n, perquè des del Departament farem tot el que calgui per aportar la solució més adequada.

Isabel: Efectivament, fins a l’any que ve, no caldrà tenir en compte aquest nou paràmetre.

Com es calcularà el rendiment d’una parcel·la associada a una DO que limita els quilos en funció del tipus de collita: a mà o a màquina?

Anna: Ara per ara, l’eRVC permet indicar a les pesades, si la collita s’ha realitzat a mà o a màquina. Aquest paràmetre és informatiu, ja que no es fa servir enlloc més.

Si hi ha alguna DO que necessiti limitar els quilos tenint en compte aquest valor, és una cosa que queda fora de les competències del RVC i, per tant, caldrà que la DO notifiqui a aquests cellers el nou saldo tenint en compte aquest paràmetre.

A l’e-RVC hi ha una secció de gestió de lliuradors. El celler ha d’introduir els lliuradors manualment per després fer les entrades de pesada? O bé són dades que ja estaran introduïdes?

Isabel: Les dades ja estaran introduïdes i, per tant, no serà necessari registrar-ho de nou.

Cal sol·licitar un certificat per poder veure el saldo exacte de la parcel·la d’un lliurador. Sense aquest certificat puc donar d’alta el lliurador dins de la meva compta de celler?

Isabel: Els lliuradors ja estaran registrats a l’RVC. El certificat és únicament per veure les dades de verema del lliurador.

Quin dia estaran actualitzades les dades de les parcel·les al portal de dades obertes?

Anna: Aquesta setmana ja estaran disponibles les noves dades. La persona encarregada de penjar aquestes dades ja té la informació, i en principi està previst que aquesta mateixa setmana ja estigui disponible. Si a finals d’aquesta setmana no està a punt, fes-nos-ho saber.

(Les dades es van publicar el dijous dia 6 de juliol)

Per què l’e-RVC no s’obre fins al dia 1 d’agost si hi ha cellers que comencen la verema a finals de juliol?

Anna: Això és un tema que no és competència del departament d’Acció climàtica, sinó que és una normativa que ve de la Unió Europea. En aquest sentit, val a dir, que no tenim constància en els darrers anys que els cellers hagin entrat raïm abans de l’1 d’agost.

Com que amb el nou RVC es pot registrar la data real d’entrada del raïm, podrem saber amb exactitud la quantitat de pesades que s’entren abans de l’1 d’agost. Amb aquesta informació, si realment s’entra raïm abans de l’1 d’agost, es treballarà per fer el canvi pertinent a la normativa europea.

Si no tinc connexió a internet, puc entrar les pesades en bloc? Fins a quants dies tinc per entrar-les?

Isabel: No. A diferència de l’antic RVC que podies entrar un fitxer amb un bloc de pesades, ara això no serà possible. S’hauran d’entrar una per una.

Què passa si m’equivoco de parcel·la? Fins a quin dia tinc temps per corregir els quilos per parcel·la?

Isabel: Pots modificar la pesada tenint en compte que quedarà la traça de la modificació.

Anna: Fins al 15 de novembre.

Quants números diferents poden existir per una mateixa parcel·la? Cadastre, RVC, DUN… Per què és tant?

Isabel: Només un codi de parcel·la per recinte Sigpac.